Rosita es una Rosita es una Rosita

 

Rosita, revista literària caducifòlia sense paper

O la arbolada intención de seguir intentándolo.

Saltar por los aires la coherencia deseamos,

Invertir les adhesions, tocar el voraviu als submisos,

Trencar amb traïdoria la unanimitat.

Acérrima Rosita del tedio nuestro de cada día.

 

Escriure i llegir, viure i morir.

Sinfín de sinfines sin fin.

 

Una de Bolaño, otra de Cabré,

Negro sobre nieve 

A ti te lo diré.

 

Rosita, revista antiliteraria también.

Originalidad muerta de sobredosis.

Saber copiar y no esconderse.

Interpretar de nuevo, revivir, recrearse.

Tener algo que decir y decirlo, dijo Oscar Wilde.

A vegades millors, sovint els pitjors, mai abatuts.

 

El mercat, en cas d’existir, no sap llegir.

Si existeixen els rosit@s, només sabem llegir (i posar rentadores també)

 

Ulyses, Bascombe, Montano y Meursault.

En Sales i en Sala, la Woolf i la Jenn.

Alice i Alícia, Sampere i Marsé.

 

Reir es possible con Shakespeare o Vonegut.

Olvidar  Rosita podrás pero no te lo perdonarás.

Som un armari per omplir, no pas per sortir.

Infidels per fidelitat. Fidels a la infidelitat.

Territori literari sense fronteres ni passaports.

Amb delit per comptar amb tots i cadascun.